Experts convocats per l'Agència Espacial Europea (ESA) per avaluar els avantatges de la hibernació humana per a un viatge a un planeta del sistema solar, com Mart, veuen viable un pla perquè sigui realitat d’aquí a 20 anys.
Un estudi ha investigat per primera vegada l'impacte potencial d'hibernació en el disseny de missions interplanetàries. Van prendre com a referència un estudi d'una missió existent per enviar sis humans a Mart i tornar en un període de cinc anys.
«Treballem per ajustar l'arquitectura de la nau, la seva logística, el sistema de protecció contra la radiació, el consum d'energia i el disseny general de la missió», comenta el científic Robin Biesbroek.
Es provocaria el procés d'hibernació a través d'un fàrmac i el viatge duraria al voltant de 180 dies. Aquest son es duria a terme en petites càpsules individuals que funcionarien com cabanes mentre la tripulació està desperta. Segons l'experiència de la hibernació d'animals, l'expectativa seria que la tripulació no experimentaria un desgast ossi o muscular. Uns contenidors d'aigua protegirien als astronautes de la radiació còsmica.
Finalment, quan la tripulació sigui incapaç de governar la nau, la missió hauria d'estar supervisada per intel·ligència artificial que mantindria un nivell mínim de seguretat i rendiment del sistema fins que la tripulació podria ser reviscuda.
La científica Jennifer Ngo-Anh, de SciSpacE, justifica la viabilitat d'aquest mètode perquè estalviaria l'energia de la tripulació i el cost de llargues missions d'exploració: «La idea bàsica de posar els astronautes en hibernació no és tan desgavellada: s'ha provat i aplicat un mètode molt semblant durant més de dues dècades com a teràpia en pacients amb traumatismes de cures crítiques i aquells que es sotmeten a cirurgies majors».
La majoria dels centres mèdics més importants tenen protocols per induir la hipotèrmia en els pacients per tal de reduir el seu metabolisme per guanyar temps bàsicament, mantenint als pacients en una millor forma del que estarien d'una altra manera.