El projecte MELiSSA: missions autosuficients i sostenibles a l’espai desenvolupat a Barcelona

El projecte de l'Agència Europea de l'Espai instal·lat a la UAB dissenya espais autosostenibles per acollir humans en missions de llarga durada a l'espai
MELiSSA dissenya tecnologies que permetin la vida humana autosostenible en missions espacials de llarga durada | UAB

MELiSSA és el nom d'un laboratori únic a Europa, instal·lat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha aconseguit grans èxits en el disseny de tecnologia que permeti la vida humana autosostenible en missions espacials de llarga durada, un projecte coordinat per l'Agència Europea de l'Espai (ESA).

Els bons resultats s'han obtingut amb rates. El proper pas, revalidar-los amb persones, els futurs astronautes en un viatge a Mart. «Que anem a Mart depèn d’aquest projecte», assegura, Francesc Gòdia, catedràtic d'Enginyeria Química de la UAB, professor del Departament d'Enginyeria Química i Ambiental de la UAB i director de la planta pilot MELISSA.

Les agències nord-americana i europea de l'espai fa anys que apunten a Mart. Es plantegen el 2033 per fer-hi arribar la primera missió tripulada. Només el viatge duraria 200 dies i l'estada s'allargaria mesos.

Per contribuir a fer aquest salt definitiu, la Universitat Autònoma de Barcelona acull la planta pilot MELISSA, on dissenyen un hàbitat autosuficient per acollir vida humana a l'espai. MELISSA ve de l'anglès 'Micro-Ecological Life Support System Alternative', que significa ‘Sistema Alternatiu de Suport de Vida Microecològic’.

Viatge a Mart sostenible i autosuficient

Segons Gòdia, «generar oxigen per a la respiració, generar aliments per a la tripulació, recuperar l'aigua i, com que a més a més volem que el sistema sigui lo més autosostenible possible i que no necessiti que des de la Terra haguem d'anar fent aportacions de recursos, això no ho podem fer sostenible si, a més a més, no tractem els residus».

Precisament, es vol arribar al 100% del reciclatge de tots els residus de manera estable i segura. Un exemple serien els residus líquids que també reciclen, com ja passa a l'Estació Espacial Internacional, per tornar a obtenir aigua potable.

En 6 unitats aïllades, anomenades bioreactors, cultiven algues, enciams, descomponen residus i obtenen oxigen i aigua potable en cicle tancat. D’aquesta manera els astronautes podrien sobreviure a l’espai durant anys de manera autònoma. Malgrat sembla ciència ficció, el projecte pilot està molt avançat, i calculen que en cinc anys podria estar en funcionament.

Èxit en rates

Carol Arnau, coordinadora tècnica de la planta pilot MELISSA, explica que ja es troben en una fase d'integració, és a dir, que uneixen les diferents parts: «hem connectat el compartiment biològic de nitrificació, el compartiment de les algues i el compartiment de les rates».

De fet, tres rosegadors ja respiren aïllats de l'exterior i la sots directora Carol Arnau explica que l'objectiu és crear una sinergia de supervivència entre les rates, les algues i l'aire. «L'objectiu és que les rates, que simulen la tripulació, puguin arribar a viure consumint l'oxigen que està produït per les algues. I les microalgues consumiran el CO2 produït per les rates».

L'oxigen necessari per a un humà equival al d'un grup de 40 a 60 rates de laboratori. Ara, el proper pas serà fer el salt a l'escala humana, cosa que suposarà un creixement i adaptació de les instal·lacions.

"Tot el que has de saber sobre les restriccions de la Zona de Baixes Emissions" "Apareix una bombolla d’aigua calenta gegant al Pacífic sud"