El que s’ha fet té molt mèrit perquè és una regió molt difícil de ser investigada degut a la seva llunyania respecte a la Terra. Són gairebé 14.000 milions de quilòmetres els que separen el nostre planeta de la fi del Sistema Solar. Per duu a terme la missió, una de les naus, el ‘Voyager 1’, va haver de sortir del Sistema Solar mentre que l’altra nau, la ‘Voyager 2’, va quedar-se dins.
Aquest procés va permetre conèixer les distàncies entre les dues naus i a partir d’aquí, se’n van poder extreure la pressió absoluta i la velocitat del so que, van ser molt més elevades de les esperades. La velocitat del so va sorprendre especialment. Era de 300 km/s, el que es tradueix com a mil vegades més ràpida que la velocitat que té a la troposfera terrestre.
Els raigs còsmics no eren idèntics entre ambdues naus. Els científics van detectar que en la ‘Voyager 2’, ubicada dins el Sistema Solar, es va experimentar un clar descens de raigs còsmics per igual al voltant de la nau, tant en els verticals com en els horitzontals.
Tanmateix, la ‘Voyager 1’, ubicada fora del sistema, va registrar una divergència entre els raigscòsmics que viatjaven perpendiculars al camp magnètic de la zona. Aquesta diferència encara és una incertesa per investigar, però es tradueix en què quelcom succeeix quan l’ona còsmica supera aquest límit del Sistema Solar. Malgrat tot, aquesta fita ens permetrà en un futur comprendre com influeix el sol en l’espai i conèixer noves dinàmiques de comportament d’altres estrelles i sistemes planetaris.