Les naus 'Voyager' tornen a fer història mesurant la pressió als límits del Sistema Solar

Mai abans aquests aparells espacials de la NASA havien aconseguit arribar tan lluny i aportar informació dels límits del nostre sistema
Imatge de la zona llunyana de l'espai on es troben les dues naus Voyager | NASA

 

Gràcies a la missió d’investigació que es va duu a terme a través de les naus espacials ‘Voyager’, els científics de la NASA han aconseguit saber la pressió absoluta de partícules que hi ha en els límits del Sistema Solar. Amb aquesta fita, s’aconseguirà saber més característiques i conèixer noves dinàmiques d’altres planetes i estrelles. Mai abans unes naus espacials creades per l’home havien arribat tan lluny.

 

Reproducció artística de l'aspecte de les sondes 'Voyager'   | NASA

Importància de la fita

El que s’ha fet té molt mèrit perquè és una regió molt difícil de ser investigada degut a la seva llunyania respecte a la Terra. Són gairebé 14.000 milions de quilòmetres els que separen el nostre planeta de la fi del Sistema Solar. Per duu a terme la missió, una de les naus, el ‘Voyager 1’, va haver de sortir del Sistema Solar mentre que l’altra nau, la ‘Voyager 2’, va quedar-se dins.

 

Aquest procés va permetre conèixer les distàncies entre les dues naus i a partir d’aquí, se’n van poder extreure la pressió absoluta i la velocitat del so que, van ser molt més elevades de les esperades. La velocitat del so va sorprendre especialment. Era de 300 km/s, el que es tradueix com a mil vegades més ràpida que la velocitat que té a la troposfera terrestre.

 

Imatge didàctica de l'investigació de les naus 'Voyager' | NASA

 

Poques concordances entre els registres d’ambdues naus

Els raigs còsmics no eren idèntics entre ambdues naus. Els científics van detectar que en la ‘Voyager 2’, ubicada dins el Sistema Solar, es va experimentar un clar descens de raigs còsmics per igual al voltant de la nau, tant en els verticals com en els horitzontals.

 

Tanmateix, la ‘Voyager 1’, ubicada fora del sistema, va registrar una divergència entre els raigs còsmics que viatjaven perpendiculars al camp magnètic de la zona. Aquesta diferència encara és una incertesa per investigar, però es tradueix en què quelcom succeeix quan l’ona còsmica supera aquest límit del Sistema Solar. Malgrat tot, aquesta fita ens permetrà en un futur comprendre com influeix el sol en l’espai i conèixer noves dinàmiques de comportament d’altres estrelles i sistemes planetaris.

També et pot interessar...