La recerca espacial fora les fronteres del sistema solar avança a gran pas i produeix interessants descobriments, fins i tot amb col·laboracions catalanes. Recentment s’ha trobat un inusual planeta fora del Sistema Solar de dimensions gegants que orbita al voltant d’una estrella nana i està desafiant el model actual i la teoria que explica la formació planetària.
Aquest descobriment podria treure a la llum l'origen i l'evolució del Sistema Solar, i l'ha detectat un equip internacional liderat per científics espanyols. Els investigadors han localitzat aquesta formació extrasolar des de l'observatori astronòmic de Calar Alto (Almeria) i amb la col·laboració de l'observatori del Montsec, el de Sierra Nevada (Granada) i el del Teide (Tenerife).
Els científics van descobrir aquest planeta gegant a través de l’estrella GJ 3512, un estel nan vermell 10 vegades més petit que el Sol i situat a 30 anys llum de la Terra, perquè un cos amb un comportament ‘estrany’ orbitava al seu voltant.
José Antonio Caballero, investigador del Centre d’Astrobiologia, assegura que l’estel és similar a d'altres ja coneguts que contenen planetes de tipus terrestre, però cap d'ells compta amb planetes gegants gasosos com el que acaben de descobrir. El procés habitual seria trobar planetes petits com Urà al voltant de les estrelles nanes.
Les teories actuals sobre la formació planetària, basades en un model en que els planetes gasosos es formen a partir de nuclis rocosos que acumulen grans quantitats de gas, es consideraven suficients per explicar la formació d'altres planetes d'aquest tipus com Júpiter o Saturn. Un model que havia funcionat fins ara, perquè no incloïen la presència dels exoplanetes gegants gasosos orbitant al voltant d'estels nans.
«Aquest planeta ha trencat tots els esquemes existents de formació planetària i cal trobar nous models que hi donin una explicació», ha assenyalat Caballero. Aquest descobriment permetrà conèixer més quina ha estat l’evolució del Sistema Solar i el paper que juga cada planeta.
La troballa obre la porta a la teoria que els planetes gegants gasosos poden formar-se, també, directament a partir de l'autoacumulació de gas i pols, sense necessitat d'un nucli sòlid que faci de «llavor». Juan Carlos Morales, de l'Institut de Ciències de l'Espai i de l'Institut de Ciències Espacials de Catalunya, reconeix que és un pas més de la ciència astronòmica per explicar l’espai que ens envolta.
En aquest sentit, Morales ha recordat en un comunicat que fins fa 20 anys «només es coneixien els planetes del Sistema Solar», i ha precisat que «descobrir i estudiar exoplanetes (planetes llunyans) permetrà desxifrar si l'arquitectura del Sistema Solar és comuna a l'Univers o no». Afegeix l’astrònom que «fent un pas més enllà podrem intentar descobrir si l'aparició de la vida també és comuna o si s'han de donar condicions molt especials».
«Hem trobat que un planeta molt gran orbita al voltant d'una estrella molt petita, i això indica que hi poden haver altres vies de formació de planetes», ha precisat Morales, que afegeix que aquest exoplaneta es va formar mitjançant «un procés d'inestabilitat gravitacional».
Els resultats de la investigació han estat publicats aquest dijous a la prestigiosa revista ‘Science’, un descobriment en què han participat centres d’investigació de tot el món, des de l’Institut de Ciències Espacials de Catalunya, l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i el Centre d'Astrobiologia, fins a observatoris del nord i centre d’Europa.