Aquestes noves llunes descobertes tenen un diàmetre d’uns cinc kilòmetres, i 17 d’elles es mouen en una òrbita oposada a la rotació del planeta al voltant del seu eix, menter que les altres tres giren en la mateixa direcció que Saturn. De les 20 noves llunes, les dues més pròximes al planeta tarden dos anys a orbitar al seu voltant, i les altres, les més llunyanes, necessiten fins a tres anys per donar una volta completa a Saturn.
Segons ha explicat en un comunicat de premsa Scott S. Sheppard, el científic de la Institució Carnegie per a la Ciència que ha liderat el descobriment, «estudiar les òrbites d’aquestes llunes pot revelar el seu origen, a més de proporcionar informació sobre les condicions que hi havia el voltant de Saturn en l’època en què es varen formar».
I'm just here to tell you that Saturn officially has more known moons than Jupiter: 82 vs 79. 20 more moons have been discovered. SATURN IS A WORLD OF WONDER. Please enjoy these images of Saturn and its stunning rings I processed from Cassini to celebrate. pic.twitter.com/8Q1LdWZacL
— Sophia Gad-Nasr (@Astropartigirl) October 7, 2019
Els científics pensen que les noves llunes descobertes són fragments que van quedar d’altres cossos més grans. Aquests objectes més grans van quedar destruïts a causa de les col·lisions que tingueren lloc entre les diferents llunes o amb objectes externs com asteroides o cometes.
Fins i tot, una de les llunes trobades presenta unes característiques molt similars als satèl·lits de Júpiter. Aquesta lluna en concret té una inclinació de 36 graus i és similar a l’agrupació Gàl·lica. Que es trobi a una distància tan llunyana de Saturn, fa pensar que va poder ser expulsada cap a l’exterior de l’òrbita respecte Saturn o que en realitat no tingui cap mena de relació amb els satèl·lits més pròxims.
«Aquesta lluna té una òrbita bastant inclinada cap a Saturn i està molt allunyada, cosa que ens fa pensar que no s’ha format amb el planeta, sinó que va ser captada per Saturn en un passat», va afirmar Sheppard. Aquesta possibilitat es fomenta en la teoria en què, quan un d’aquests satèl·lits grans es va partir, hauria d’haver alliberat una gran quantitat de pols i gas, provocant una fricció molt intensa amb els satèl·lits més petits, causant que les seves òrbites s’aproximessin al planeta.
«La majoria dels objectes entrarien en espiral al planeta i ajudarien a formar-lo. Però creiem que aquestes llunes descobertes van ser captades just quan el gas i la pols van començar a dissipar-se. Així que van ser capturats per l’òrbita en lloc de caure al planeta. Això ens fa pensar que són les últimes restes del que va formar Saturn» afegia Sheppard.
En altres paraules, el fet que aquests satèl·lits recentment descoberts poguessin seguir a l’òrbita de Saturn, després de la fragmentació de les llunes de les quals es van originar, indica que van tenir lloc quan el procés de formació del planeta ja estava quasi acabat.
El descobriment d’aquestes 20 llunes es va fer amb el telescopi Subaru situat al volcà de Mauna Kea de Hawaii, una eina crucial que permet als científics entendre i determinar com es van formar i evolucionar els planetes del Sistema Solar.
L’any passat, Sheppard ja va descobrir 12 noves llunes orbitant Júpiter. Llavors, la Institució Carnegie va invitar als ciutadans a participar en un concurs online per escollir els noms de quatre d’elles. L’èxit de la convocatòria va ser tan espectacular, que han decidit repetir la iniciativa per batejar les noves llunes descobertes a Saturn.
Saturn alberga dues de les llunes més interessants del Sistema Solar: Tità i Encèlad. La primera és la més gran de totes i té atmosfera, mentre que la segona és un món gelat de 500 km de diàmetre. Juntament amb Europa, una de les llunes de Júpiter, són els mons en què els científics tenen més esperances de trobar algun tipus de vida.