La dramàtica desfeta del gel de l’Àrtic ja permet la navegació de creuers

L’estiu passat es va fer el primer creuer entre Alaska i Noruega pel pas del nord-oest degut a la desfeta del casquet polar
Imatge il·lustrativa d'un vaixell navegant per l'Àrtic | Arxiu

 

El desgel de l’àrtic ofereix noves oportunitats a la zona i una d’elles és la navegació. Per primer cop, un creuer amb turistes va aconseguir aquest estiu passat fer la ruta entre Alaska i Noruega pel pas del nord-oest per la fusió del gel. Sembla que aquesta travessa es tornarà a fer, i, si no hi ha regulacions en la navegació d’aquesta zona de l’Àrtic, hi pot haver més problemes sobretot en ecosistemes. La ruta són pràcticament 9000 km, els quals es van recórrer entre el 10 d’agost i el 5 de setembre durant la temporada de màxima regressió del gel dels casquets polars.

 

L’Àrtic es troba en la diana de la crisi climàtica

La superfície de gel al pol nord cada cop és menor i, de fet, aquest any ha registrat el segon valor amb menys superfície glaçada de la història. Per tant, s’ha convertit en un oceà navegable per a qualsevol mena d’embarcació. Al 2020, s’espera que s’estipuli una ruta regular de creuers a un preu de 40.700€ per passatger.

 

Les indústries extractives, la pesca i el transport de mercaderies ja estaven començant a explotar els recursos àrtics de la zona i ara només faltava la suma del turisme, que acabarà d’empitjorar una de les reserves biogeològiques més importants del planeta.

 

Efectes del desgel a l'Àrtic | cedida

 

Segon mínim històric de massa congelada

A finals d’aquesta temporada estival, entre mitjans i finals de setembre, la massa mínima de superfície glaçada va ser de 4,15 milions de km2. Aquesta xifra se situa en el segon registre més baix des de 1979 i, segons el Centre de Ciència Polar de la Universitat de Washington, suposa un 53% per sota de la mitjana històrica dels últims 40 anys.

 

Contaminació en augment i més explotació

El turisme, la pesca i la contaminació de l’oceà amb diferents hidrocarburs dels vaixells, estan posant en un risc molt elevat els ecosistemes marins. Perquè això no succeeixi, l’any passat, deu estats mundials, juntament amb la Unió Europea, van pactar un acord per prohibir la pesca comercial lliure a l’Oceà Àrtic, una extensió de 3 milions de km2 enmig del mar.

 

No només la pesca es converteix en una explotació pels ecosistemes àrtics. El pas de creuers i vaixells de gran tonatge impliquen molt soroll aquàtic i utilitzen un combustible similar al gasoil que és molt perjudicial en cas d’abocament. Aquest combustible deixa més residus i està compost per sulfurs, nitrogen, metalls i carboni negre. En definitiva, elements molt nocius i que es dipositen amb facilitat sobre el gel de l’Àrtic. El carboni negre provoca una fusió més ràpida del gel quan es combina amb la radiació solar.

 

És per aquests motius que l’IPCC, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, alerta que s’ha de prohibir la lliure navegació pel centre de l’Oceà Àrtic durant l’estiu boreal i que els impactes ambientals són massa agressius per seguir-ho permetent.

 

També et pot interessar...

Comentaris