Es preveu un ascens més greu del nivell del mar del que es creia

L’ONU ha publicat un nou informe durant la Cimera del Clima sobre els oceans i el gel, que empitjora les previsions anteriors i adverteix dels seus efectes a l’alimentació i la disponibilitat d’aigua
La pujada del nivell dels oceans amenaça a 250 milions d'habitants a zones costaneres | Arxiu

 

En el marc de la Cimera del Clima que s’està celebrant a Nova York aquesta setmana, el Grup Internacional sobre el Canvi Climàtic va presentar ahir dimecres unes alarmants conclusions d’un informe especial sobre els oceans. En un context d’accelerament del desgel als pols i a les muntanyes més elevades del món, el nivell del mar pujarà gairebé un metre respecte a finals del s. XX i amenaça a 250 milions de persones entre elles molts catalans i espanyols.

 

Fins i tot si aconseguíssim reduir molt les emissions de gasos d’efecte hivernacle, moltes ciutats costaneres i petites illes patiran cada any greus inundacions cap al 2050. Aquests experts preveuen que a finals de segle puguin tenir un poder de destrucció el doble o el triple que les actuals.

 

El Delta de l’Ebre, l’Albufera de València o ciutats com Algesires i la Corunya patiran els danys per aquestes inundacions

El nivell del mar va pujar uns 15 centímetres durant el segle XX. Actualment ho fa molt més de pressa, 3,6 mil·límetres anuals, i el procés s'accelera. Reduint dràsticament les emissions, el nivell del mar augmentaria entre 30 i 60 cm. Si les emissions segueixen augmentant, com ara, l'augment estaria entre 60 i 110 cm.

 

Aquestes situacions desencadenarien inundacions a Xangai, Nova York, Miami i altres ciutats, malgrat intentessin protegir-se. El nostre Delta de l’Ebre i l’Albufera de València també veuria desaparèixer bona part del seu valuós territori. Molts pobles i ciutats de la costa andalusa, gallega i cantàbrica com Algesires, la Corunya i San Vicente de la Barquera rebran l’impacte. I països sencers com Tuvalu o Kiribati desapareixeran sota les aigües.

 

 

Oceans més calents: huracans més poderosos i menys peix

L’escalfament dels oceans afavorirà tempestes tropicals més intenses. Els huracans de categoria 4 o 5 seran 3 vegades més probables i provocaran catàstrofes naturals més freqüents. A més dels efectes socials i econòmics, tindrà repercussions en l’alimentació.

 

L’acidificació dels oceans a causa de l’absorció del CO2 matarà o farà migrar la fauna marina i serà més difícil pescar. 680 milions de persones veuran modificades les seves vides a causa del canvi de l’ecosistema marí.

 

Menys recursos hídrics al món perquè el gel es desfà

Menys gel, menys recursos hídrics i canvis en els ecosistemes | Arxiu

 

L’informe anuncia que el desglaç accelerat destrueix les glaceres i fa minvar els recursos hídrics disponibles pels habitants de l’alta muntanya. Les glaceres continentals perdran un 80% de la seva massa actual el 2100 i 680 milions de persones estaran afectades per allaus, inundacions o sequeres. Si l’augment de la temperatura arriba als 2ºC, l’Àrtic quedaria totalment lliure de gel cada 2 o 3 anys.

 

El permagel també patirà una gran desfeta, podríem perdre el 70% de la superfície permanentment coberta de gel. Aquest fet provocarà l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle emmagatzemats en aquests sòls i potenciarà el canvi climàtic global.

 

Potser cal baixar la qualitat de vida una mica per mantenir tota la vida a la Terra

Aquesta dramàtica tendència té una incidència directa la nostra vida, tal com explica Hoesung Lee, el director de l’IPCC, i convé un canvi de model de la nostra societat per mitigar els efectes:  «El mar obert, l'Àrtic, l'Antàrtida i les muntanyes més altes semblen llunyanes per a molta gent. Però en depenem i ens influeixen de forma directa i indirecta: pel temps i el clima, menjar i aigua, energia, comerç transport, esbarjo i turisme, salut i benestar, cultura i identitat».

 

Debra Roberts, codirectora del grup de treball de l'IPCC, afegeix: «Només serem capaços de mantenir l'escalfament global per sota de 2 graus respecte als nivells preindustrials si fem transicions sense precedents en tots els aspectes de la societat, incloent-hi energia, ús del sòl i ecosistemes, ciutats, infraestructures i indústria».

També et pot interessar...