Crisi climàtica: el Mediterrani s’escalfa més ràpid que la resta del planeta
Un nou estudi confirma que tota l’àrea patirà greus problemes de salut, sequeres més llargues i un augment considerable del nivell del mar
Redacció
10/10/2019 18:57h
Algunes zones de la terra ja estan notant clarament els efectes del canvi climàtic. Una d’elles és la regió mediterrània, que s’està escalfant un 20% més ràpid que la resta del planeta a causa de la seva extensió marítima més reduïda. Si no s’apliquen mesures correctores, la temperatura mitjana del Mediterrani podria augmentar 2,2ºC cap al 2040 i, s’espera que el nivell del mar pugui augmentar fins a un metre de cara al 2100, afectant una part de la població de la costa mediterrània.
Aquestes dades, obtingudes d'un estudi de la xarxa ‘Mediterranean Expert Climate and Environmental Change’ (MedECC), han estat presentades aquest dijous pel coordinador de la institució, Wolfang Cramer. Es tracta del primer estudi sobre l'impacte del canvi climàtic a la regió mediterrània, on més de 80 científics han participat en la seva elaboració.
Wolfang Cramer destaca la vulnerabilitat de molts habitants de la regió: «viu molta població a prop del mar, són pobres i tenen poques opcions per protegir-se o allunyar-se de les catàstrofes». L'informe també destaca que hi haurà més onades de calor i no només això, sinó que seran més persistents. En definitiva, les sequeres extremes es donaran més sovint i els incendis forestals tornaran a guanyar extensió malgrat la millora de mitjans d’extinció actuals.
D’altra banda, l'increment del nivell del mar posarà en perill els mitjans de subsistència d'almenys 37 milions de persones de la costa africana, repercutint directament sobre l’agricultura, inundant terres fèrtils i salinitzant aigües subterrànies.
Menys aigua i menys collites
Els experts han estimat que l’aigua dolça disponible disminuirà fins a un 15% i més de 250 milions de persones podrien patir greus problemes de subministrament d’aigua d’aquí a només 20 anys. Els indrets amb pitjor pronòstic són: l’Orient Mitjà i l’Orient Pròxim, que patiran les conseqüències de les guerres i hauran d’emigrar per falta d’aigua dolça potable.
La pujada de la temperatura provocarà un augment de l’acidesa de l’aigua del mar degut a l’absorció de carboni de l’atmosfera. Aquest CO2 absorbit per l’aigua, que en un principi ens pots semblar positiu, no ho serà. Provocarà que l’aigua tingui capacitat per escalfar-se més ràpidament i també li costarà més refredar-se, un comportament similar al de la troposfera terrestre amb els gasos d’efecte hivernacle. De cara als pròxims anys, es poden arribar a perdre fins a un 34% de les espècies actuals i les que aconsegueixin sobreviure, la seva mida disminuirà considerablement.
|
Impactes sobre els humans i els ecosistemes
La qualitat dels cultius disminuirà considerablement degut a l’escalfament global. Aquest fet, obligarà a fer una sobreexplotació de la ramaderia intensiva que es traduiria en la tala de boscos i zones forestals més riques. Els estudis apunten que el 2090 s’haurà reduït en un 37,5% el rendiment agrícola. D’altra banda, la vida a les ciutats serà encara més difícil. Les morts relacionades per l’illa de calor es multiplicaran i les malalties relacionades amb la contaminació augmentaran substancialment.
Els científics també alerten de la gran amenaça cap a la fauna i els diversos ecosistemes. La proliferació de plagues de meduses, la invasió de mosquits tigre i la introducció d’altres espècies, faran que disminueixi la fauna autòctona. L’augment de temperatures també comportarà un augment de fins a un 40% dels incendis forestals.
Segons l’expert en Climatologia i doctorat de Geografia Física, Javier Martín Vide, afirma que «la reducció d’emissions per part de cada país ajuda a frenar l’augment de temperatura mitjana anual. Però el planeta té una latència i per molt que deixéssim d’emetre gasos demà mateix, la Terra seguiria escalfant-se uns anys més de forma més moderada. Malgrat tot, encara som a temps i podem fer molt, s’ha de seguir lluitant per reduir les emissions».