L'última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament
El gel marí més antic i gruixut de l'Àrtic, situat al nord de Groenlàndia, està desapareixent dues vegades més ràpid que la resta de gel de l'Oceà Àrtic
Redacció
13/11/2019 21:00h
Un nou estudi publicat a la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s'està tornant més prim alhora que disminueix dues vegades més ràpid que la resta de gel de l'Àrtic.
Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobreixen l'Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fongui durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s'estendrà des de l'arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Aquesta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.
«No podem tractar aquesta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, la qual cosa equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».
L'últim santuari natural
Per a la vida silvestre que depèn del gel marí per a sobreviure, aquesta última regió ofereix un santuari i és el lloc final al qual poden retirar-se en un món en escalfament, ja que els corrents oceànics i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell i gruixut que es troba allí a altres parts de l'Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.
Segons els autors de l'estudi, comprendre com canvia aquesta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depèn d’aquest gel marí.