La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, és una espècie que es va introduir a França el 2004. Des d'aleshores, s'ha expandit per Europa occidental. El 2014 va arribar a Catalunya i s'ha observat la seva presència a diverses comarques. Té diversos efectes negatius: en l'apicultura, perquè ataca les abelles autòctones i afecta la producció de mel, en la biodiversitat, perquè ataca també altres espècies d'insectes, i, finalment, en la salut humana i la percepció d'inseguretat.
La vespa té depredadors en el seu àmbit natural, el sud-est asiàtic. Però fins ara a Europa s'havien observat només algunes espècies que capturaven i ingerien vespes adultes o que atacaven nius abandonats, pel fet que es tracta d'una espècie molt voraç i agressiva.
Bondrée apivore (Pernis apivorus) - Aligot vesper europeu -European Honey Buzzard.
Vont partir en Afrique et revenir au Printemps prochain. pic.twitter.com/1Q58x9mii4 — André Arcadio Fuster (@AAFuster) August 20, 2019
Però un equip de recerca de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) a Barcelona, un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, ha aconseguit demostrar, mitjançant tècniques genètiques, que l’aligot vesper europeu, un ocell rapinyaire diürn, és el millor enemic de la vespa asiàtica, ja que són capaços de depredar els nius actius de la velutina fins i tot en els moments de màxima activitat i productivitat de les seves colònies, que coincideixen amb els de major demanda d'aliment de l’aligot.
L’aligot s'alimenta fonamentalment de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018 l'equip de recerca de l'IBE va estudiar els nius d'una població que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona per a analitzar amb què alimentaven als pollets. Els investigadors es van sorprendre quan, en el 2018, es van detectar fragments de vesper amb unes cel·les de gran grandària que només podrien correspondre a la vespa carnissera, molt estranya en aquesta zona, o bé a la vespa asiàtica.
Els investigadors van estudiar l'ADN de les cel·les per a determinar de quina espècie eren els fragments trobats en els nius, i malgrat que les mostres genètiques es trobaven ja bastant degradades, es va poder determinar que es tractava sens dubte de nius de velutina.
El #descubrimiento abre las puertas a nuevos interrogantes, como por ejemplo el papel potencial del #AbejeroEuropeo como controlador de la avispa. pic.twitter.com/ctrZWbukD9
— IBE (CSIC-UPF) (@IBE_Barcelona) September 30, 2019
A new predator of #AsianHornet nests, the European Honey Buzzard! Link to the paper: https://t.co/deJAHzlx11@RogerVila_Lab@IBE_Barcelona@_BTO#Ornithology#invasive#InvasiveSpecies#IASpic.twitter.com/OtQOdtNget
— Mattia Menchetti (@mattiamen) September 30, 2019
«Ja existien indicis i bastants sospites que l’aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar», explica Roger Vila, responsable de l'estudi. L'equip investigador destaca la rapidesa amb la qual l’au ha incorporat la velutina a la seva dieta, ja que la vespa asiàtica a penes ha colonitzat encara l'entorn de Barcelona.
Aquests ocells tenen una habilitat extrema per a localitzar els nius de les vespes construïts tant en superfície com sota terra, amb el que s'erigeix com el millor aliat per a controlar la població de la vespa asiàtica.
L’aligot prefereix alimentar a les seves cries amb vespes que viuen en grans colònies de llarga durada, condicions que compleix la velutina. A més, aquesta fa un niu molt gran i el construeix habitualment en les parts altes dels arbres, una ubicació que també afavoreix a l’au, perquè és més segura que la que ofereixen les vespes que nien en el sòl, on l'ocell és més vulnerable a atacs d'altres depredadors.
Abejero europeo (Pernis apivorus). Cuenta con adaptaciones morfológicas muy particulares: un pico corto y fino para extraer fácilmente las pupas de los panales, unos dedos protegidos por escamas para evitar la acción de los aguijones y párpados inferiores cartilaginosos. pic.twitter.com/5CrEoJ5R5N
— Los búhos no tienen buche (@BuhosNo) August 29, 2019
Encara que la velutina té altres depredadors en el sud-est asiàtic, d'on és originària, l’aligot vesper europeu és la primera espècie autòctona que es coneix a Europa capaç de depredar sobre les seves colònies en l'època de màxima activitat del vesper. Per això, els experts alerten de la necessitat de retirar del medi natural els vespers tractats amb pesticides, ja que els ocells rapaços són molt sensibles a la presència d'aquestes substàncies.