Els isards del Ripollès resisteixen la infecció d’un virus letal per la resta d’exemplars del Pirineu

Així ho indica un estudi sobre la malaltia Frontera que afecta els exemplars del Pirineu des de fa 20 anys. Una segona soca atenuada del mateix virus els fa immunes al virus
Un exemplar d'isard pirinenc | IRTA-CReSA

 

Des del 2001, els isards del Pirineu pateixen una malaltia abortiva que fa disminuir el nombre de la població d’aquests remugants. Però no és el cas de les poblacions que viuen en el sector oriental de la serralada, on s’han mantingut estables. La Malaltia de la Frontera és coneguda en el món de la ramaderia i es transmet via placentària de mares a cries, o bé per contacte entre animals infectats. Cal esmentar que el patogen de la malaltia és inofensiu per als humans.

 

L’isard és l’animal que ha patit brots de mortalitat molt alta en exemplars adults infectats amb aquest virus. Aquest patogen es troba en totes les poblacions d’isard del Pirineu, però és a la Cerdanya, a l’Alt Urgell i al Cadí on hi ha hagut més mortalitat.

 

Però en el cas de les comunitats que viuen al Pirineu Oriental, a la Reserva Natural de Caça Freser-Setcases, el virus no ha aconseguit disminuir el seu nombre d’exemplars. Així ho demostra un estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) – CreSA i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 

Això es deu pel fet que hi ha dos tipus de soques del mateix virus, una de més virulenta, que és la que afecta les poblacions d’isards d’Andorra, la Vall d’Aran i la Cerdanya, i una altra soca menys virulenta que és la que circula entre les poblacions del Ripollès. Aquesta segona soca atenuada ha fet que els exemplars del Pirineu Oriental hagin desenvolupat anticossos que, a la vegada, els protegeix de la soca més agressiva del virus.

 

Col·locació d'un collaret amb GPS en un exemplar d'isard | IRTA-CReSA

 

Les malalties de la fauna salvatge i la salut del bestiar domèstic

Els experts destaquen que en la gestió del medi ambient i de les zones rurals és important conèixer les malalties que afecten la fauna silvestre i la domèstica per prendre decisions i definir estratègies de gestió.  Per als científics, haver descobert aquesta soca atenuada del virus ha estat una bona notícia per a aquesta espècie, ja que les poblacions del Ripollès han estat capaces de preservar més variabilitat genètica i això els ajudarà a fer front a futures noves malalties.

 

Afortunadament, en el mateix estudi els investigadors han comprovat que cap de les dues soques del virus dels isards pot provocar mortalitat en els remugants domèstics com les ovelles, les cabres o les vaques.

 

També et pot interessar...