Els microplàstics envaeixen el nostre cos

Una investigació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha practicat un anàlisi d’orina a una vintena de famosos i han trobat que tots posseïen fins a 20 substancies relacionades amb el plàstic
La majoria dels aliments que comprem a les botigues estan sobre empaquetats de plàstic | Arxiu

 

Cada dia surten a la llum més investigacions sobre els efectes de la contaminació vers la salut humana. Aquest cop li ha tocat al plàstic, després que les mostres d’orina de diverses personalitats de la societat en àmbits de la ciència, esport, comunicació o cultura, han confirmat la presència d’aquests residus dins el cos humà.

 

L’estudi ha estat elaborat pel Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), per encàrrec de la Fundació Rezero promotora de la campanya ‘Salut de Plàstic’.

 

Els resultats han detectat la presència d’un total de 20 substàncies relacionades amb el plàstic procedent de l’exposició continuada que pateix l’organisme. En concret, en tots els participants de l’estudi, 20 en total, es va detectar 15 ftalats i cinc dels 12 fenols que es volien estudiar. Els metabòlits de ftalats s’utilitzen per incrementar la flexibilitat del plàstic, mentre que els fenols donen forma i resistència als envasos.

 

La principal via d’entrada d’aquests compostos és a través del sistema alimentari, amb la ingesta d’aliments i begudes, ja que gran part d’aquests venen envasats. És en aquests casos quan el plàstic es transmet cap als aliments, i dels aliments cap al cos humà.

 

No és una situació nova

Ja fa temps que molts estudis relacionats amb els microplàstics i la seva contaminació han donat resultats positius d’aquestes micropartícules dins el cos humà. Tot i això, encara no se sap ben bé com afecten a la salut, per la qual cosa és necessària una major investigació entorn d’aquesta exposició. De moment, s’ha pogut confirmar que aquests residus estan vinculats a malalties com l’hipotiroïdisme, la diabetis o infertilitat, entre d’altres.

 

Estudis anteriors han permès constatar que durant els últims anys algunes substàncies organolèptiques, com el DDT, la dioxina o el PCB, han disminuït la seva presència al cos humà. Ara bé, les substàncies químiques com els residus plàstics o els polibromats i parabens han augmentat de forma significativa.

 

Pel que fa a quantitats dels microplàstics trobats a l’orina d’aquests famosos, les concentracions més altes són el monoetil ftalat, amb 52,08 nanograms per mil·lilitre, i metilparaben (MEPA), amb una mesura de 16,59 ng/mL.

 

Un estudi amb voluntat pedagògica

Els experts demanen que es redueixi l'ús massiu de plàstics en la indústria alimentaria, d'on provenen els microplàstics del nostre organisme | Cedida

 

A les seves conclusions, el treball científic ressalta que aquest estudi té un valor fonamentalment «pedagògic». Atès que es basa en una mostra de 20 voluntaris, «els seus resultats no es poden extrapolar a tota la població general».

 

«En base als coneixements científics existents, cal que les comunitats autònomes facin estudis en mostres representatives de les seves poblacions per conèixer la magnitud, característiques i evolució de la contaminació interna dels ftalats, fenols i altres substàncies químiques ambientals», destaquen les conclusions finals.

 

L’impulsor d’aquesta campanya d’anàlisis és la Fundació Rezero, que pretén conscienciar la ciutadania al voltant dels problemes específics que causen els plàstics a la salut humana i per demanar als governs que actuïn amb regulacions.

 

Els vint famosos que han col·laborat en aquest estudi, com l’actriu Silvia Abril, el pintor Miquel Barceló, el meteoròleg Francesc Mauri, un activista ecologista i fins i tot una futbolista, demanen als governs i a les empreses que abordin amb urgència la crisi dels plàstics a l'haver comprovat en pròpia pell la presencia d’aquests compostos a causa de l’abusiva plastificació dels aliments.

També et pot interessar...