Alarma als pantans de Siurana i Riudecanyes: poca aigua i amb una tendència no gaire favorable

Ambdós embassaments passen per un mal moment, amb un nivell inferior al 35% de la seva capacitat, clarament per sota de la mitjana dels pantans catalans
Estat del pantà de Siurana el mes de maig de 2018 | Clàudia Bonet

 

Actualment els pantans de Siurana i Riudecanyes es troben en una situació força preocupant. En el cas del de Riudecanyes possiblement sigui més greu, de fet, juntament amb el de Guiaments i segons informa l'Agència Catalana de l'Aigua, no arriba ni al 27% de la seva capacitat. El pantà de Riudecanyes no se salva ni amb l’aportació d’aigua del transvasament del Siurana, controvertit arran de la gestió que se’n fa, i a 3 de setembre de 2019 només acollia 1,14 hm³ sobre els 5,30 hm³ de volum total. Pel que fa al pantà de Siurana sembla que la situació no varia gaire i, el cas és que alberga només el 31% del total d’aigua que pot embassar. El de Siurana és l’embassament amb major capacitat de la vegueria del Camp, amb tot, ara per ara conté la mateixa quantitat d'aigua que el pantà del Foix, el qual es troba quasi al màxim de la seva capacitat, amb entre 3 i 4 hm³.

 

Els embassaments del Camp de Tarragona es troben a un nivell molt inferior respecte als de la resta de Catalunya

Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), les reserves d’aigua de les conques internes de Catalunya són, en general, força inferiors respecte de l’any anterior. Els nivells actuals d’aigua embassada amb prou feines supera el 60%. Pel que fa a les conques que pertanyen a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre els resultats són encara menys optimistes, amb una proporció del 57% sobre el total de la seva capacitat.

 

Estat del pantà de Riudecanyes el 22 de juliol de 2015 | ACA

 

Les comarques interiors del Camp de Tarragona no destaquen pels grans registres pluviomètrics al cap de l’any. De fet, enguany no n’és una excepció i els embassaments com el de Siurana o el de Riudecanyes se’n ressenten clarament. L’Atles Climàtic de Catalunya estableix que la mitjana climàtica pluviomètrica -corresponent al període entre el 1961 i el 1990- es troba entre els 550 i els 700 l/m² a les conques d’ambdós pantans, ben lluny del règim pluviomètric de la Catalunya humida, on s’inclouen les comarques del Pirineu, del nord de Barcelona i de Girona, amb acumulacions que fàcilment superen els 900 l/m² anuals.

 

Tot plegat, és sabut que s’arrossega una sequera de fa mesos i els registres actuals en són una prova. Sense anar més enllà, tant a Siurana com a Riudoms (un dels punts més propers al pantà de Riudecanyes de què s’han pogut obtenir registres) porten recollits al voltant de 120 l/m² en el transcurs de l’any. A dia d’avui, segons la mitjana climàtica, s’haurien d’haver acumulat fins a entre 300 i 340 l/m² a l’entorn del pantà de Riudecanyes, cosa que evidencia la sequera que es pateix amb un dèficit de fins el 65%. En el cas del pantà de Siurana, la mitjana indica que els registres haurien de trobar-se a l’entorn dels 340 i 400 l/m², fet que també reflecteix sequera, en concret amb un dèficit que arriba al 70%.

 

Estat del pantà de Siurana el desembre de 2017 | ACA

 

La comparativa dels darrers 5 i 10 anys deixa un panorama força desolador

Com es comentava, l’any 2018 els embassaments de les conques internes catalanes gaudien d’un volum d’aigua superior. Malauradament aquesta situació no s’estava donant als pantans del Priorat i del Baix Camp, concretament el pantà de Siurana disposava de la meitat de l’aigua que a dia d’avui embassa. Quant al de Riudecanyes la situació era força similar, amb quasi 4 punts més ara fa un any.

 

 

Així doncs, es pot afirmar que dos dels pantans més importants del Camp de Tarragona arrosseguen una situació delicada des de fa temps. Però, exactament, des de fa quants anys? A través de les dades que publica l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) es confirma que en el cas de Siurana la situació clarament ha anat empitjorant en els darrers 5 anys. L’any 2014 aquest embassament acollia fins a 10 hm³ a finals d’estiu, l’equivalent a un 82% de la seva capacitat. Progressivament, sobretot a partir de 2016, ha anat baixant de nivell, registrant un mínim en la sèrie ara fa un any, quan es trobava a un nivell del 14%. Si anem més enrere, s’observa una davallada important el 2011, moment en el qual el pantà només assolia el 8%. En relació amb la resta d’anys, entre el 2009 i el 2013, el volum ha variat lleugerament i sempre ha estat per sobre del 65% de la seva capacitat. En resum, prenent com a base la mitjana del nivell d’aigua dels darrers 10 anys, la qual és del 63%, es corrobora que l’estat actual -del 32%- és força alarmant.

 

En referència a l’embassament de Riudecanyes, segons apunta l’ACA, en els darrers 10 anys els nivells no han variat gaire. De fet, s’observa que a finals d’estiu el pantà sempre ha estat a menys del 50% del total de la seva capacitat. En aquest sentit, es podria arribar a definir l’estat de sequera d’aquest embassament com un problema crònic i, fins i tot, es pot caracteritzar d’endèmic.

Gràfic de l'evolució de la sequera que pateixen els pantans de les conques internes catalanes des del 2016 | ACA

 

Esperances per a un final d’any que podria normalitzar-se pel que fa a les precipitacions

Val a dir que hem afrontat el període de l’any en què és més probable que plogui menys. Així mateix, entrant al més de setembre s’encaren els mesos que corresponen a l’estació de l’any més plujosa a les comarques tarragonines. Durant els mesos de setembre i fins al novembre, amb la temperatura de l’aigua del mar encara força elevada, és probable que es produeixin episodis de temporal amb pluges continuades. Ara bé, haurien de ser registres de pluja el suficientment elevats com per recuperar els nivells d’anys anteriors, sobretot en referència al pantà de Siurana.  El cas és que seria l’únic escenari capaç de capgirar la situació actual.

 

Els únics models que s’atreveixen a intuir quina pot ser la tendència de les precipitacions els propers mesos són els models estacionals. L’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (en anglès NOAA) del Estats Units preveu, a través dels models de predicció d’anomalia de les precipitacions, que els mesos de setembre, octubre i novembre al sud de Catalunya poden ser normals pel que fa a les pluges.

 

Mapa de l'anomalia de les precipitacions prevista a Europa per als mesos de setembre, octubre i novembre | NOAA

 

 

Aquests models poden o no ser encertats en la tendència final de les precipitacions al Camp de Tarragona, però el que està clar és que amb uns registres normals tampoc es revertiria l’estat en què es troben els embassaments de Siurana i Riudecanyes.

 

Unes comarques marcades per la irregularitat de les pluges i unes sequeres que cada vegada es perllonguen més

Els embassaments són molt susceptibles a les sequeres pròpies del nostre clima Mediterrani, més quan coincideix amb el període estival, amb una sequera de fa mesos i amb el pic màxim de demanda de consum i aprofitament de l’aigua embassada. A les comarques de Tarragona és habitual patir sequeres durant els mesos d’estiu, malgrat tot sembla que cada vegada pot ser més habitual que siguin més intenses i persistents en el temps.

 

L’ACA alerta que des del 2016 Catalunya pateix un període hidrològicament molt sec, motivat principalment per la manca de precipitacions, tot i que també per les grans calorades registrades durant els estius. Una situació que mereix un titular a banda, és el fet que quasi el 75% dels pobles de les conques internes es troben oficialment en sequera extrema. En aquesta línia, des de fa més d’un any l’ens s’ha vist obligat a activar mesures preventives en relació amb la gestió de l’aigua per tal de garantir els diferents usos bàsics del dia a dia. Tot plegat, ho ha fet a través d’un Pla Especial de Sequera (PES) que seguirà vigent fins que l’estat dels embassaments no millori de forma substancial.

 

El Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) defineix quines àrees del territori són les més afectades durant els darrers 3 anys per la sequera, i ho fa a través de l’índex IPE36 -un índex que mesura l’anomalia de les precipitacions prenent com a base la mitjana entre el 1971 i el 2010. En el mapa, per un costat, es pot observar que l’àrea del sud del Baix Camp fins a Montbrió del Camp i Riudoms pateix unes condicions de sequera forta. En conjunt, coincidint amb l’estat en què es troba el pantà de Riudecanyes. Per l’altre, s’observa que a la conca del Siurana els valors són més favorables, els quals defineixen una condicions d’humitat moderada. En aquest darrer cas, sembla que la situació de sequera és més recent, concentrada bàsicament en els darrers 6 mesos.

 

Mapa del l'Índex de Precipitació Estàndard (IPE) corresponen als darrers 3 anys | METEOCAT

 

Pel que fa als escenaris de futur, fins al 2050, el mateix Meteocat interpreta mitjançant les projeccions la possibilitat que la precipitació mitjana anual disminueixi a l’entorn del 5 i el 13% respecte de la mitjana entre el 1971 i el 2000. Plourà menys, però no es pot concretar en quines zones ho farà d’una manera més evident. Amb un major grau de certesa sembla que les pluges tendiran a ser cada vegada més extremes, fins al punt que es preveu que entre el 2021 i el 2050 es dupliqui la probabilitat de registrar precipitacions de més de 200 l/m² en només 24 hores -les anomenades pluges torrencials, les més dramàtiques quant a danys causats.

Comentaris