Aquest passat dilluns es va celebrar el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó, que commemora la firma del Protocol de Mont-real el 1987, el qual 196 països i la Unió Europea es van comprometre a protegir la capa d’ozó, i coincidint amb aquesta data, el Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus (CAMS) ha donat a conèixer que enguany, el forat podria ser un dels més petits des de la dècada dels 80.
Normalment, la reducció de la capa d’ozó comença a tenir lloc a l’agost i arriba al seu màxim a l’octubre. Un cop passat el pitjor moment, el forat torna a tancar-se de cara el desembre. Però enguany, els científics del CAMS han observat que aquest fenomen ha començat a formar-se 2 setmanes abans i les dades preveuen que serà d’una mesura més petita i de menor durada.
Així doncs, els científics creuen que serà aproximadament la meitat de gran del que acostuma a ser per aquesta època de l’any, confirmant així la tendència de la recuperació de la capa d’ozó. I és que en el seu punt àlgid, el forat va arribar a mesurar a prop de 25 milions de km2. En canvi aquest any s’espera que la seva dimensió sigui inferior als 10 milions de km2, una superfície similar a la del territori de la Xina o dels Estats Units, tal com explica Vicent-Henri Peuch, director del CAMS.
The #Antarctic 🇦🇶 ozone hole has started to appear. Earlier than usual.
Why does this matter? Because ozone acts as a shield, protecting us and our planet against harmful ultraviolet radiation from the Sun
MOREhttps://t.co/bfAp0j4z5Wpic.twitter.com/RenoBDYSkq — WMO | OMM (@WMO) August 20, 2019
Les condicions atmosfèriques d’aquest any han fet que la formació del forat de la capa d’ozó sigui inusual. Això es deu al fet que des de principis de setembre, el vòrtex polar (aire fred a l’estratosfera per sobre de l’atmosfera terrestre), s’ha tornat més inestable a causa d’un escalfament sobtat de l’estratosfera arribant fins a 40ºC per sobre del normal.
Aquests fets són els que han causat que el forat enguany sigui més petit, però segons les previsions també indiquen que puntualment el forat tornarà a créixer però no arribarà a l’extensió observada durant les últimes tres dècades. A més, segons Peuch, la recuperació de la capa d’ozó depèn del canvi climàtic, ja que aquest podria atraçar la recuperació de la capa, tot i que de moment és difícil pronosticar-ho.
En el Protocol de Montreal es va arribar a l’acord de prohibir totes aquelles substàncies que eren perjudicials i que debilitaven la capa d’ozó. D’aquesta manera, Peuch recorda que aquests components tardaran molt de temps en ser eliminats finalment de l’atmosfera i es preveu que de cara el 2060 el problema del forat de la capa d’ozó s’hagi solucionat completament.
Tot i això, no deixa de ser una història d’èxit ambiental. «És un molt bon exemple de com el descobriment científic del problema del forat, va fer prendre decisions de caràcter mundial», assenyala Peuch. «Encara que costarà 40 anys més aconseguir una situació similar a les condicions preindustrials, és una gran fita el que es va aconseguir acordar a Mont-real» afegia.
The ongoing healing of the ozone layer is an inspirational example of how the world can come together to address global challenges. It demonstrates that through joint #ClimateAction, we can win the race against climate change. https://t.co/kEANFwyjRH#OzoneDaypic.twitter.com/YFRzULoHJ9
— United Nations (@UN) September 16, 2019
Per altra banda, Peuch creu que en el cas de la reducció de les emissions de CO2 serà més complicat, ja que es troba omnipresent en moltes activitats. «No podrem passar d’una economia basada àmpliament en combustibles fòssils a una completament basada en energies renovables», lamenta.