El forat de la capa d’ozó es tanca molt abans del que estava previst
Enguany el forat d’ozó ha estat el més petit dels últims 35 anys. Aquest fet inusual ha ajudat que el forat s’hagi arribat a tancar gairebé 1 mes abans respecte als anys anteriors
Redacció
11/11/2019 17:54h
El forat de la capa d’ozó a l’Antàrtida enguany és protagonista de dues gestes que fins ara no havien arribat a tenir lloc des que es coneix aquest efecte a l’hemisferi sud. Enguany ja era notícia que el forat seria el més petit dels últims 35 anys, però recentment, gràcies a les observacions del programa Copernicus de la UE, s’ha observat com s’ha arribat a tancar de manera totalment «prematura».
De manera general, el forat de la capa d’ozó es forma cada any sobre l’Antàrtida durant la primavera austral. Aquest any, la seva mida ha sigut inferior a la mitjana i ara s’ha observat que ha desaparegut quasi completament.
En la majoria dels casos d’anys anteriors, el forat començava a formar-se cap a l’agost i arribava el seu màxim a l’octubre, abans que comencés novament a tancar-se cap a finals de novembre i durant el desembre. Tot i això, aquest 2019 ha estat inèdit i ja s’ha tancat gairebé del tot a inicis de novembre.
The 2019 #ozonehole has come to an end. Today's analysis from @CopernicusECMWF#AtmosphereMonitoring Service @ECMWF shows no values below 220 DU. The short duration and anomalously small size of the 2019 #ozonehole was due to unusual stratospheric conditions #SSW. pic.twitter.com/JNiPuQqq3X
— Antje Inness (@AntjeInness) November 11, 2019
La temporada més curta
Els científics han observat que el forat aquest any no ha crescut tan ràpidament com altres anys. Com a conseqüència, el forat d’ozó ha estat el més petit i la temporada més curta des de mitjans dels anys 80.
«El fet que el forat d’ozó aquest 2019 hagi sigut excepcionalment més petit i que s’hagi tancat abans del previst no indica que la capa s’estigui recuperant més ràpidament de l’esperat. Senzillament, mostra la gran variabilitat que presenten els forats d’ozó entre un any i l’altre», comenta Vicent-Henri Peuch, responsable de Copernicus.
And, for it's last trick, 2019's atypical #OzoneHole has disappeared (well, closed) — much earlier than usual. This @CopernicusEU#Atmosphere Monitoring Service animation shows it dissipating over the last five days.
Full ozone monitoring➡️https://t.co/c2tPB8OBuQpic.twitter.com/ckjnDNjqhR — Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) November 11, 2019
La importància de l’ozó
La capa d’ozó protegeix tota la vida terrestre dels efectes perjudicials de la radiació solar ultraviolada (UV). A finals del segle XX, les emissions generades pels humans de substàncies que malmetien el forat de la capa d’ozó, van fer disminuir aquesta barrera natural.
Tot i això, el 1987 es va estipular la prohibició de les principals substàncies químiques que esgotaven la capa d’ozó. Des de llavors, el programa Copernicus supervisa l’activitat del forat d’ozó i elabora previsions per brindar informació de qualitat contrastada sobre l’estat de la capa d’ozó.
L’adopció de mesures a escala mundial ha fet que a poc a poc es vagi restaurant la capa d’ozó i s’espera que les concentracions tornaran als seus nivells anteriors a la dècada de 1980 abans de l’any 2060.