Entrar a Alcanar és com entrar en una escena d'una pel·lícula postapocalíptica. Cotxes en llocs inesperats (fins i tot al mar), esvorancs que parteixen l'asfalt, mobiliari de cases al carrer, persones amb les mans al cap intentant assimilar què ha passat i sobretot fang, molt fang.
S'esperaven pluges, però ningú s'esperava una tromba d'aquesta magnitud. L'aigua va transformar tot allò que trobava al seu pas en un simple tros de paper. Objectes que pesen tones moguts com si fossin plomes. Il·lusions i projectes de tota una vida, ofegats en un segon.
Però no hi ha temps per lamentar-se. Amb els primers rajos de sol, l'escena es presenta devastadora però a la vegada cal començar a reparar tot allò que l'aigua ha trencat. Veïns i veïnes, en un colpidor silenci, des de primera hora han iniciat la titànica tasca de treure el fang acumulat en habitatges, locals i carrers.
Fins a dos metres d'aigua en alguns punts. «Tinc 60 anys i no ho havia vist mai» assegura en Joan Manel Fibla, propietari d'un restaurant del municipi.
Tots els records d'una vida, esborrats en un segon
D'històries n'hi ha tantes com fang al carrer, gairebé. Però n'hi ha una que trenca el cor. «Muniaio té 93 anys, és viudo, s'ha quedat sense casa i plora perquè les fotos s'han banyat i no té cap record de maiaia. No puc parar de plorar».
Una piulada a les xarxes d'una noia, l'Abril, destapa una història tristíssima. Tots els records d'una vida, esborrats en un segon. Fotografies que s'han perdut en la immensitat i deixen només la ment com a gran aliat per rememorar el passat.
L'avi, de 93 anys, ha perdut la casa i va haver de ser salvat per un veí quan ja li arribava l'aigua a la cintura, però el seu lament és la pèrdua de les imatges.
El missatge de la seva néta a Twitter va despertar una onada de solidaritat. Centenars de persones s'han ofert a intentar salvar el que quedi de les fotografies o, fins i tot, a recrear la imatge de la difunta àvia amb il·lustracions.
Sens dubte una d'aquelles històries tristes però que demostren que encara hi ha esperança i bones persones, disposades a ajudar.
Moments de tensió a Alcanar
Per sort, no s'han hagut de lamentar víctimes mortals en aquests aiguats, però la tensió va escalar al màxim a Alcanar en alguns moments. Al Càmping Alfacs moltes persones van patir per la seva vida.
La Cinta i l'Anna Forcadell, àvia i neta, van quedar atrapades a la seva caravana, situada a primera línia de mar dins el càmping. El seu testimoni, amb la por encara als ulls, és esfereïdor: «Baixava com un riu i ens va entrar un pam d'aigua. Ens pensàvem que l'aigua ens arrossegaria cap al mar».
El panorama és tan complicat que el Govern de la Generalitat ja ha anunciat que estudiarà demanar la declaració de zona catastròfica en tota l'àrea afectada pels aiguats al Montsià.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va reunir aquest dijous amb els alcaldes del Montsià per avaluar els danys. Aragonès, colpit en veure l'estat en què havien quedat carrers, cases i comerços, va assegurar que intentaria garantir que els ajuts per a la restauració arribin de forma efectiva i completa als municipis.
Però pel que fa als danys als particulars, el president ha recordat que els costos van a càrrec de les asseguradores.
El Gloria, el Filomena o l'incendi de la Ribera d'Ebre el 2019 son tres dels grans successos dels darrers anys a Catalunya i que tots tres han afectat de ple les Terres de l'Ebre. «Plou sobre mullat» ha assegurat Aragonès.