Els llamps són un dels fenòmens més complexos, més estudiats i menys coneguts de la meteorologia. Fins ara, els sistemes de predicció de llamps es recolzaven en observacions des del satèl·lit, sistemes aerotransportats o en models recolzats en sensors que registren des de terra la magnitud del camp electroestàtic. Tecnologies totes molt cares i poc precises.
Ara, un equip d'investigadors d'universitats suïsses i britàniques han desenvolupat un simple i econòmic sistema que pot predir quan caurà un llampamb una anticipació de 10 a 30 minuts i en un radi de 30 km. El sistema utilitza una combinació de dades meteorològiques estàndard i intel·ligència artificial.
«Els sistemes actuals són lents i molt complexos i, a més, requereixen comptar les costoses dades adquirides per radar o satèl·lits», explica Amirhossein Mostajabi, estudiant de doctorat que va idear la tècnica. «El nostre mètode utilitza dades que es poden obtenir de qualsevol estació meteorològica. Això significa que podem cobrir regions remotes que estan fora de l'abast del radar i satèl·lit i on les xarxes de comunicació no estiguin disponibles».
A més, pel fet que les dades es poden adquirir fàcilment i en temps real, es poden fer prediccions de forma molt ràpida, podent així emetre alertes fins i tot abans que s'hagi format una tempesta.
El mètode utilitza un algorisme d'aprenentatge automàtic que ha estat entrenat per a reconèixer les condicions que condueixen a la generació del llamp. Per dur a terme això, els investigadors van utilitzar dades recopilades durant un període de deu anys de 12 estacions meteorològiques suïsses, situades tant en àrees urbanes com muntanyoses.
Es van tenir en compte quatre paràmetres: pressió atmosfèrica, temperatura de l'aire, humitat relativa i velocitat del vent. Aquests paràmetres es van correlacionar amb els enregistraments dels sistemes de detecció i localització de llamps. Utilitzant aquest mètode, l’algoritme va poder aprendre les condicions sota les quals tenen lloc els llamps.
Una vegada entrenat, el sistema va fer prediccions que van resultar correctes gairebé un 80% de les vegades. Aquesta és el primer cop que un sistema basat en dades meteorològiques simples ha estat capaç de predir llamps a través de càlculs en temps real. El mètode ofereix una forma simple de predir un fenomen tan complex com la generació i descàrrega dels llamps.
«Considerem tres rangs temporals d'anticipació: de 0 a 10 minuts, de 10 a 20 minuts i de 20 a 30 minuts. La probabilitat mitjana de detecció entre les 12 estacions va ser respectivament del 78%, 78% i 76%» explica Mostajabi.
Els investigadors ara planegen utilitzar la seva tecnologia en el projecte europeu ‘Làser Lightning Rod’. L'objectiu d'aquesta iniciativa és desenvolupar sistemes per a protegir-se contra els llamps. Llançat el 2017, el projecte implica llençar polsos de làser curts a diversos terawatts a l'atmosfera durant una tempesta per a desencadenar un llamp, guiant-lo cap a una ubicació específica i lluny d'àrees vulnerables.