Un nou estudi de la Universitat de Washington, ha arribat a la conclusió que un de cada 250.000 llamps són considerats súper llamps o ‘superbolts’ en anglès. Aquest tipus de llamps, encara que siguin poc freqüents, alliberen una energia elèctrica de més d’1 milió de joules, mil vegades més que un llamp normal.
A causa de la seva gran càrrega elèctrica, són especialment perillosos. Per sort, les probabilitats que un impacti sobre una persona són ínfimes perquè tenen lloc sobre els mars i oceans bàsicament, a diferència dels rajos convencionals.
Els resultats de l’estudi mostren que aquests súper llamps tendeixen a colpejar la Terra amb un patró fonamentalment diferent dels rajos normals, per raons que encara es desconeixen completament.
Aquest estudi ha observat que els superbolts són més comuns al Mar Mediterrani, al nord-est de l’Atlàntic i sobre els Andes, i amb menys probabilitat a l’est del Japó, els oceans tropicals i la punta de Sud-àfrica.
«El 90% dels llamps que hi ha descarreguen sobre terra», va comentar Robert Holzworth, professor de ciències de la Terra i de l’espai de la Universitat de Washington. «Però els superbolts tenen lloc principalment sobre l’aigua que arriba a la costa. De fet, al nord-est de l’Oceà Atlàntic es pot observar les costes de la península Ibèrica i Anglaterra ben limitades en els mapes de distribució dels súper llamps».
«L’energia de descàrrega sobre l’aigua és més gran que l’energia sobre la terra, això ho sabíem» va dir Holzworth en un comunicat. «Però això és per als nivells d’energia típics. No esperàvem aquesta dramàtica diferència».
Lightning ‘superbolts’ form over oceans from November to February https://t.co/FlCZZ9uO7Wpic.twitter.com/dLpvhxcsCT
— Watts Up With That (@wattsupwiththat) September 10, 2019
La temporada dels súper llamps tampoc segueix les regles dels rajos típics. Els impactes dels rajos normals tenen lloc sobretot a l’estiu. Però els superbolts, que són més comuns a l’hemisferi nord, descarreguen entre els mesos de novembre i febrer.
La raó del patró segueix sent misteriosa. Alguns anys es registren més superbolts que d’altres, com per exemple el 2013 quan es va registrar el màxim històric, seguit en segona posició per l’any 2014. En canvi altres anys, aquestes descàrregues van tenir menys freqüència.
«Creiem que podrien estar relacionats amb les taques solars o els rajos còsmics, però ho estem deixant com a estímul per a futures investigacions» va dir Holzworth. «Per ara, estem demostrant que existeix aquest patró prèviament desconegut».