Urbanisme impedeix la construcció de 15.037 habitatges al litoral de la Costa Brava
El nou pla director desclassifica totalment les urbanitzacions previstes a Aiguafreda o Cala Morisca i obliga a modificar els projectes de Sa Guarda o Aigua Xelida
02/12/2019 22:00h
| Catalunya Diari
Urbanisme impedeix la construcció de 15.037 habitatges al litoral de la Costa Brava. La comissió, reunida en sessió extraordinària, ha aprovat inicialment el nou pla director que fixa quines urbanitzacions no poden tirar endavant, quines cal modificar o, finalment, quines es permeten. El pla ha revisat un total de 202 sectors, dels quals en 91 es prohibeix construir i el Govern obliga a revisar els projectes en 50 sectors més. Les urbanitzacions que sí que es podran fer, hauran de complir amb una normativa nova d'integració paisatgística «més restrictiva».
Revisen un per un tots els casos
Entre les urbanitzacions més polèmiques que el pla esborra definitivament hi ha les d'Aiguafreda a Begur, Cala Morisca a Tossa de Mar o la de Cap Ras a Llançà. Urbanisme resol que no es poden desclassificar però sí reordenar les urbanitzacions de Sa Guarda de Cadaqués o Aigua Xelida de Palafrugell, que s'hauran d'adaptar a les noves directrius. El secretari d'Hàbitat Urbà, Agustí Serra, subratlla que el pla director és «ambiciós» perquè «mai» s'ha fet una desclassificació «massiva» com aquesta ni a Catalunya ni a Espanya.
A principis de gener, i per guanyar temps mentre es portava a aprovació el nou Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona, Urbanisme va implantar una primera moratòria que aturava l'atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar a la Costa Brava. Un mes més tard, al febrer, la comissió va aprovar una segona moratòria que ampliava la prohibició de tirar endavant urbanitzacionsa segona línia de mar.
El secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha detallat que durant aquest temps han revisat «un per un» i de «forma exhaustiva» 202 sectors pendents de construir a 22 municipis de la Costa Brava que, en cas de desenvolupar-se completament, suposaven la construcció potencial de 30.843 habitatges nous. L'objectiu, segons Serra, era ser «ambiciosos» dins els marges legals per preservar el litoral gironí a nivell paisatgístic i mediambiental mitigant els efectes del canvi climàtic. Ha recordat, a més, que molts d'aquests plans urbanístics provenien d'un model constructiu «que ha tocat fons» i que calia «corregir» perquè estaven basats en creixements desmesurats i en urbanitzacions, sense donar continuïtat a les trames urbanes ja construïdes.
|
El nou pla no pot actuar en 5 municipis
La comissió d'Urbanisme, reunida de forma extraordinària, ha donat llum verda aquest dilluns a l'aprovació inicial d'aquest nou pla de «protecció de la Costa Brava» que prohibeix la construcció de 15.037 habitatges. «No es podran fer el 50% dels habitatges teòrics que es preveien», ha ressaltat Serra que considera que es tracta d'una xifra «molt i molt important» i sense precedents a Catalunya o a Espanya. El pla fixa tres tipus d'accions: desclassificacions, modificacions o manteniment dels projectes que no es poden tocar perquè la tramitació ja estava més avançada. El pla proposa que es prohibeixi construir en 91 sectors, que representaven la construcció de 12.840 habitatges en 981 hectàrees.
A més, Urbanisme obliga a modificar 50 projectes que s'hauran d'adaptar a una nova normativa «més restrictiva» que també aproven amb el pla director i que, entre d'altres, obliga que els habitatges es construeixin a les cotes més baixes per reduir l'impacte visual, que es preservi la vegetació existent, que les construccions siguin proporcionades o que els materials de construcció tinguin en compte el cromatisme de l'entorn per no «devaluar el paisatge».
Hi ha cinc municipis dels 22 municipis on el nou pla no pot actuar perquè ja tenen el planejament municipal adaptat al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Tampoc s'han pogut incloure dins la moratòria ni dins el pla aquelles urbanitzacions que ja comptaven amb els permisos per tirar endavant i que, per tant, estaven en un punt més avançat. Ara, un cop feta l'aprovació inicial i després de publicar el pla al DOGC, comença el període d'informació pública durant el qual es podran presentar al·legacions. El calendari amb el qual treballa Urbanisme és que l'aprovació definitiva sigui una realitat el juny del 2020.