Solstici d'hivern: tot el que cal saber

A l'hemisferi nord, aquest fenomen coincideix amb el punt més pròxim de la Terra respecte al Sol, encara que no ho sembli pel fred que fa
Durant el solstici, el sol arriba a la màxima inclinació respecte a la superfície terrestre | ARXIU

Índex Amagar

El solstici d'hivern es produeix quan la posició del Sol es troba a la inclinació màxima respecte a la superfície terrestre. Depenent de la correspondència amb el calendari, l'esdeveniment del solstici d'hivern té lloc entre el 20 i el 23 de desembre tots els anys, en el cas de l'hemisferi nord. A partir del solstici d'hivern, les nits en l'hemisferi nord comencen a escurçar-se a poc a poc fins al solstici d'estiu al juny.

Què és el solstici d'hivern?

El solstici de l’hivern és aquell moment en què els raigs del Sol incideixen sobre la superfície de la Terra amb el màxim d’inclinació del seu cicle, de manera que els raigs a penes arriben perpendicularment i impacten més indirectament, en aquest cas, a l'hemisferi nord. Aquesta és la raó perquè hi hagi menys hores de llum solar en el nostre hemisferi durant aquests dies, traduint-se en els dies més curts de l'any.

Diferents distàncies respecte al sol al llarg del moviment de translació

En moltes ocasions, segur que heu sentit la frase que a l'estiu fa més calor perquè estem més prop del Sol i a l'hivern fa més fred perquè ens trobem més allunyats, però no és així.

A l'hemisferi nord, al contrari del que es té entès, a l'hivern la Terra està més pròxima al Sol, en posició de Periheli, mentre que a l'estiu, és quan està més allunyada i es coneix com a Afeli. En canvi, a l'equinocci sí que tant a la primavera com a la tardor, la terra es troba a la mateixa distància respecte al sol.

El solstici d'hivern provoca els dies més curts de l'any a l'hemisferi nord | ARXIU

  

Com s’entén que faci més fred a l'hivern, si estem més lluny del sol?

L’explicació és ben senzilla. El que influeix en les temperatures del planeta és la inclinació amb la qual els raigs del Sol i les hores que hi ha. Durant els mesos hivernals, ens trobem més prop del sol, però la seva inclinació és major a l'hemisferi nord.

El fet que la radiació solar arribi de forma més horitzontal i menys perpendicular a la superfície terrestre fa que no escalfi tant i, juntament amb menys hores de Sol, acaba fent més fred. En canvi, al pol sud s'inverteix la situació i és allà on el fet d'estar més a prop del sol coincideix amb l'estiu astronòmic.

A l'hivern fa més fred a l'hemisferi nord, encara que sigui el moment de l'any en què la Terra es troba més a prop del Sol | Arxiu

  

Tradicions populars del solstici d’hivern

El solstici d'hivern representa per a les velles tradicions el triomf de la llum contra la foscor i també dóna lloc a moltes festes. El 21 de desembre se celebrava en Stonehenge (Anglaterra) que el Sol del solstici d'hivern s'alinea amb les roques més importants d'aquest monument. Avui dia a Guatemala, es continua celebrant el solstici d'hivern a través del ritual de la “Dansa dels voladors”. Aquesta dansa consisteix en el fet que diverses persones giren i ballen al voltant d'una estaca.

No només en aquests indrets hi ha rituals i es feien celebracions, també altres indrets d'Europa i de la resta de l'hemisferi nord hi ha monuments dedicats a aquest fenomen. En aquest sentit, a Alemanya hi ha el cercle de Goseck, a Irlanda el Newgrange i a Mèxic el Tulum. 

Per què sempre canvia d'un any a un altre la data del solstici?

L'explicació rau en el fet en què cada òrbita de la Terra no és exacte. A més, se li ha de sumar si ens trobem en un any de traspàs o no. Segons la durada de cada òrbita de la Terra al llarg de l'any, s'acabarà determinant una data o una altra, però sempre totes compreses entre el 20 i el 23 de desembre.

L’eix terrestre i el canvi climàtic

La Terra té una petita oscil·lació sobre el seu eix terrestre com si fos una baldufa. Tot i això, aquest moviment és molt lent i completa un cercle imaginari cada 22.000 anys.

Aquest moviment provoca que, en un dels dos hemisferis terrestres, cada 11.000 anys el sol hi incideixi més o menys directament. Per tant, cada 11.000 anys hi haurà uns solsticis tant d'hivern com d'estiu més càlids o més freds del normal segons la posició de la Terra sobre el seu eix.

Els científics afirmen que estem en una oscil·lació propera a aquests 11.000 anys i cada cop estem més a prop d'un solstici d'hivern més càlid. Però aquest fet no té relació directa amb l'escalfament sobtat que està patint el planeta en les darreres dècades. La gran causa d'aquest problema són les emissions d'efecte hivernacle que estan fent que la temperatura de la Terra augmenti sense aturador.

"Agenda astronòmica de l'hivern 2019-2020" "La lluna del gel: Puja l'última lluna plena de l’any i de la dècada"