La població de voltor comú ha augmentat un 50% els darrers 10 anys a Catalunya, amb un total de 1.628 parelles identificades en l’últim registre de l’any 2018, repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. Així ho indica el darrer cens de l’informe elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, sota el paraigua de l’ens estatal SEO/BirdLife.
Aquestes dades són una notícia molt positiva, ja que fa una dècada tan sols hi havia censades 1.115 parelles. Aquesta au, coneguda també pel seu nom tècnic ‘Gyps fulvus’, es troba a tota la península i Balears i, en el conjunt de territori, Catalunya representa només el 5,3% del total de població reproductora d’aquesta espècie.
La península Ibèrica compta amb el 90% d’exemplars de voltor comú de tot Europa, mentre que, malgrat aquestes dades positives, a gran escala la tendència reproductiva d’aquest animal segueix baixant, amb un 0,58% de decreixement de la productivitat i un èxit reproductiu del 0,69.
Lleida i Tarragona, on més voltors hi ha, però l’ascens el lidera Girona
La demarcació de Lleida és la que lidera clarament la presència de la població del voltor comú a Catalunya amb 1.287 parelles de l’últim cens, seguida de la de Tarragona, on s’han comptabilitzat 279 parelles. No obstant, l’augment més notable el trobem a Girona, on la pujada ha estat del 700%, ja que l’any 2008 només hi havia 4 parelles i 10 anys després ja n’hi ha 35.
La bona notícia és que el voltor comú s’està estenent fins al Pirineu i Prepirineu de Girona,especialment a la Garrotxa, zones on era molt difícil veure aquesta espècie, havent desaparegut inclús entre els anys 1963 i 2009.
Presència arreu del territori
Lleida és, sens dubte, la demarcació on més voltors comuns hi ha, liderant aquest rànquing el Pallars Jussà (533 parelles en 47 colònies i 2 parelles aïllades) i l’Alt Urgell (301 parelles en 30 colònies i 3 nius aïllats), havent experimentat un creixement del 106% en el primer dels casos.
Pel que fa a Tarragona, és on es localitza el segon nucli en importància de presència reproductora de l’espècie, però el creixement ha estat molt modest en l’última dècada, passant de les 232 parelles l’any 2008 a les 279 l’any passat repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. On més n’hi ha és al Baix Ebre (146), la Terra Alta (78), el Montsià (35), Priorat (17) i la Ribera d’Ebre (3). Aquesta darrera comarca no tenia nius de voltor fins ara. Destaca el Parc Natural dels Ports com a colònia més gran de la zona amb 53 parelles, i també el creixement de naixements al Parc Natural del Montsant.
Girona és la tercera demarcació amb més voltors comuns i, com ja hem explicat, la notícia és que l’espècie s’estén cap al Pirineu. Tanca la llista Barcelona, que, amb un creixement del 35%, ha passat de les 20 a les 27 parelles des del 2008. Representa només l'1,7% de població a tot Catalunya amb 5 colònies i un niu aïllat. Una de les comarques amb més presència és el Berguedà, tot i que aquí ha disminuït un 28,5% la seva presència.