El canvi climàtic farà més difícil trobar el mític peix Nemo

Buscar el peix Nemo cada vegada serà més difícil a causa del canvi climàtic. El peix pallasso és un animal que viu a les anemones, i aquestes, al mateix temps, depenen de la supervivència del corall, que cada vegada es troba en pitjors condiciones i amenaçat per l’augment de la temperatura de l’aigua dels mars, per la contaminació i per la intrusió humana.

A més a més, els peixos pallasso són molt sensibles a l’estat de les anemones a l’hora de criar i reproduir-se. Si l’estat del’anemone empitjora i perd el seu color (cada vegada és més blanca), el peix entra en estrès i acaba repercutint en la reproducció de l’espècie, tal com informa un estudi després d’observar un increment de cortisol en els peixos pallassos que viuen en anemones blanquejades.

Al patir estrès, s’ha vist que els peixos perden facultat en la posta d’ous i en la quantitat d’engendrar-los. Les dades de l’estudi conclouen que el la posta d’ous que hi ha en anemones no sanes ha disminuït un 51% mentre que la fecundació dels ous només té lloc en el 64% dels casos. En altres paraules, els investigadors han observat una caiguda del 73% del nombre d’ous viables.

Sense anemones no hi ha peix pallasso| PixaBay

I el futur de Nemo?

Els peixos pallasso tenen un futur complicat al davant seu si no s’atura i s’evita el canvi climàtic. Segons el científic de l’Institut d’Investigacions Marines del CSIC, Francisco Saborido, trobar una solució al descens de la fertilitat és molt complicat: «trobar una solució bioquímica o hormonal que reverteixin l’emblanquiment dels corals és difícil, ja que es tracta d’àrees enormes de corall. La millor solució és evitar el canvi climàtic», afegeix.

El canvi climàtic és un procés constant i que cada dia que passa surten noves alertes i nous rècords que està avançant a un ritme sense precedents. En cas de ser així, les anemones quedaran totes blanques i moriran, causant un impacte definitiu per al peix pallasso.

• També et pot interessar: Gos o llop? Els científics troben un cadell únic i desconegut de 18.000 anys