Un nou estudi confirma per primera vegada que els gats de companyia creen un vincle amb els seus amos. Això desmenteix la teoria que aquests animals són sempre esquerps i solitaris, ja que aquesta afecció que es genera entre ells i els humans és similar a la que hi ha entre els nadons o els gossos amb els seus cuidadors.
Així ho afirma el treball encapçalat per la seva principal autora, Kristyn Vitale, de la Universitat d’Oregon State, i que ha estat publicat a la revista ‘Current Biology’. «Quan els gats viuen en un estat de dependència amb un humà, aquest comportament d’afecció és flexible i la majoria dels gats utilitzen els humans com a font de consol», assegura Vitale.
Una prova d’afecció entre diversos gats
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van fer que els gats participessin en una prova que ja s’havia realitzat en nadons i gossos per comprovar el grau d’afecció. Aquesta prova implicava que el cuidador es passés dos minuts amb un gat (hi van participar diversos exemplars), dos minuts més separats i dos últims minuts amb l’animal de nou.
El resultat va ser que, quan el cuidador tornava a l’habitació després de dos minuts absent, els gats amb afecció no mostraven gaires signes d’estrès i la seva atenció es repartia entre la persona i l’entorn. No obstant, els gats que amb una afecció insegura es mostraven més estressats, es mantenien allunyats del cuidador o saltaven estrepitosament al damunt d’ells.
En total, fins a 70 gats joves i adults van participar en aquesta prova, el 64,3% dels quals van ser catalogats amb una afecció segura i el 35,7% amb afecció insegura, unes dades que són molt semblants als graus d’afecció entre nadons i cuidadors. A més, els resultats demostren que el vincle que es crea inicialment entre l’humà i l’animal no canvia amb el temps, «inclús després d’una intervenció d’entrenament i socialització», apunta Vitale.