Alerta plaga eruga del boix: continua imparable estenent-se per Catalunya

Els experts afirmen que seguirà avançant cap al nord i oest del territori i la Garrotxa segueix sent la comarca més afectada
L'eruga de boix està devorant molts arbres a Catalunya | Arxiu

 

L’eruga defoliadora del boix continua imparable a Catalunya i els experts auguren que seguirà estenent-se pel nord i oest del territori al llarg dels propers mesos i anys. Per tant, des que el 2017 va començar la plena invasió a la Garrotxa (comarca afectada en un 90% per la plaga) i part del Ripollès, ara aquesta eruga amenaça els boscos de la Cerdanya i del Berguedà.

 

En una jornada tècnica duta a terme aquest divendres, 13 de desembre, a Ripoll (Ripollès), els experts han exposat aquest avenç de l’eruga, afirmant que és qüestió de temps que la plaga acabi arribant al sud de Catalunya. «En zones de més boixedes, com ara la zona del Pallars, també està començant a arribar-hi», ha afirmat Jordi Artola, expert de Dorcus-Observatori dels Invertebrats.

 

L’espècie va arribar l’any 2014 a Besalú (Garrotxa), però no va ser fins al 2017 que la plaga va començar a ser un problema per als boixos de la zona. Des de llavors, els experts de totes les institucions han elaborat plans d’acció i s’ha pogut conèixer amb profunditat aquesta eruga per saber com actuar. A més de l’eruga, aquest estiu hi ha hagut plagues de papallones d’aquest animal a molts indrets de la zona, com ara Ripoll.

 

Nous tractaments i reducció de la plaga

L’experiència xocant de la Garrotxa ha servit per veure que, després d’un primer atac «sever» de la plaga al principi amb boixos «arrasats», les erugues disminueixen després per la falta de fulles, cosa que permet als arbres rebrotar en nombroses ocasions. També les temperatures extremes i la poca humitat en alguns moments de l’any ajuden a frenar la seva capacitat destructiva, així com els seus depredadors naturals.

 

En zones urbanes, s’han dut a terme tractaments filosanitaris que, si s’apliquen de forma constant i just quan la plaga baixa d’intensitat, permeten recuperar molts boixos arrasats. Aquesta prova s’ha fet a Olot, per exemple, però és inviable en zones boscoses, ja que el cost econòmic seria molt elevat.

 

Durant la jornada, s'ha subratllat la importància que particulars i administracions facin tractaments fitosanitaris als boixos, fins i tot si encara estan completament verds, perquè poden tenir ja les larves i no apreciar-se a simple vista. Si no es tracten, «seran un reservori» que atacaran de nou aquelles zones que s'estan intentant recuperar, ha advertit Artola.