Catalunya Diari
Imatge d'un rinoceront negre en llibertat a Tanzània

La rinoceront més vella del món mor als 57 anys

Fausta era la rinoceront que va viure més anys de tot el món, 54 dels quals va estar en llibertat i els seus últims 3 en un santuari per a refugiar-la dels atacs i la caça furtiva

Amb 57 anys de vida, Fausta va morir aquesta passada setmana. Era la rinoceront negra més vella del món i va morir en captiveri a la reserva natural del cràter de Ngorongoro a Tanzània.

«Els registres mostren que Fausta va viure molt més temps que cap altre rinoceront del món i ho va fer en llibertat a Ngorongoro durant més de 54 anys abans de ser portada en un santuari el 2016 on va passar els darrers 3 anys de vida», explica en un comunicat d’aquesta reserva.

Malgrat que es creu que la mort de Fausta és d’origen natural, un grup de científics i veterinaris s’ha desplaçat fins a la reserva per tal d’investigar altres possibles causes. Els resultats de la investigació se sabran aquestes pròximes setmanes, després que les mostres agafades del cos de la rinoceront siguin estudiades al laboratori. 

Fausta va ser vista per primera vegada al cràter de Ngorongoro el 1965,  per un científic de la Universitat de Dar es Salam, quan només tenia entre 3 i 4 anys de vida.

L’esperança de vida dels rinoceronts es troba entre els 37 i els 43 anys en llibertat, mentre que poden arribar a viure una dècada més si es troben en captiveri. «Ens vam veure obligats a traslladar la rinoceront al santuari, després que patís diversos atacs de hienes ocasionant-li greus ferides», explica el comunicat.

Davant l’amenaça de la caça furtiva, la població de rinoceronts negres ha disminuït considerablement i se situa en tan sols 5.500 exemplars a tot el món, tal com assenyala l’ONG Save The Rhino, localitzada a Sudàfrica, Zimbabwe, Botswana, Tanzània i Kènia.

Els caçadors furtius busquen els seus corns, que poden arribar a pagar-se al mercat negre, especialment a l’Àsia, per un valor entre 60.000 i 80.000 dòlars els kg, gràcies a les seves ‘propietats curatives i afrodisíaques’.