Surt a la llum un nou jaciment romà a Badalona

Al complex arqueològic de Badalona constantment s’hi fan noves troballes, fet que ressalta que la ciutat romana era un punt vital i estratègic en el desenvolupament de l’imperi. I el darrer descobriment, encara avala més aquesta prospecció de la ciutat.

Aquest cop la sorpresa l’ha destapat una agència immobiliària, on en els fonaments de la promoció urbanística han fet aparèixer un fragment de la Via Augusta, un taller metal·lúrgic, amb el seu forn i un edifici coronat amb una exedra del segle IV, com a principals edificacions.

També s’han descobert recintes d’incineració funeràriadel segle I a.C., juntament amb un anell d’or, així com un mausoleu funerari amb una quinzena de restes humanes, la meitat de nens. D’aquest conjunt, destaca per sobre la resta una tomba amb tres esquelets, dos adults i un nen, probablement una família, abraçatsentre ells.

Acabem de presentar a la premsa les excavacions arqueològiques que s'han portat a terme al solar de les Cases Verdes de #Badalona. Podeu veure el traçat de la Via Augusta que creuava la ciutat de #Baetulo, així com un mausoleu on es van enterrar 14 individus. #arqueologiapic.twitter.com/CEdaJhWluU

— Museu de Badalona (@MuseuBdn) December 9, 2019

Una ciutat pròspera

Les restes que s’han anat trobant a la ciutat, no només les actuals, sinó les que ja es coneixen des de fa temps, han fet valer la teoria que Badalona va ser una ciutat important i pròspera dins l’imperi romà. La visita al Museu de Badalona mai decep, i posa de manifesta que a dins la ciutat hi vivien famílies ben acomodades.

Cal destacar la mansió de la Casa dels Dofins, amb mosaics al pati principal decorats amb aquests animals, fruit de les grans fortunes aconseguides amb els guanys de la producció local de vi. El més nou però, el darrer descobriment, sorprèn els investigadors, ja que la ciutat extramurs, la Baetulo suburbial que va créixer cap a ponent més enllà de les muralles, no era un simple camí empedrat, sinó un paisatge de diversos edificis i amb usos ben diferents.

«Ara tenim clar que la ciutat va desbordar les muralles», explica l’arqueòloga Clara Forn. La continuació de les edificacions importants fora les muralles als laterals de la Via Augusta, que arribava fins a Gades (Cadis), desviant-se des de Badalona cap al Besòs, per passar posteriorment per Tarraco, el gran epicentre i capital de província romà, n’és una mostra.

Molt a prop del nucli antic, trobem un dels monuments més espectaculars que van deixar els romans: l’amfiteatre de #Tarraco, escenari de les lluites de gladiadors que aplegaven milers de persones. pic.twitter.com/cJKEzZU9Wu

— Tarragona Turisme (@TGNturisme) November 29, 2018

Una ciutat castigada

La decadència de la ciutat no està del tot resolta però els nous descobriments apunten al fet que el guany de la terra mar endins, convertint-se en maresmes, augmentant així la plaga de mosquits, i les constants rierades de la zona van acabar de sepultar-la. Així ho apunta el jaciment presentat aquest dilluns.

Els edificis estan gairebé 5 metres de profunditat. Si alguna vegada hi va haver urnes funeràries a la sala d’incineració, segurament van quedar esmicolades per alguna rierada. Dels edificis només en queden parcialment els murs, on entre ells, hi destaca l’exedra. Formava part d’un edifici noble, amb algun propòsit representatiu. De la resta del complex, només se’n pot especular, ja que encara està amagada sola el carrer de Coll i Pujol.

• També et pot interessar: L’Ajuntament de Barcelona voldria retirar els punts del carnet als conductors contaminants