Els oceans absorbeixen més CO2 del que ens pensàvem

Un nou estudi científic sobre les dinàmiques dels oceans conclou que un terç del total del diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera és filtrat pels oceans
Els oceans absorbeixen més carboni d'origen humà, un terç del total | ARXIU
 

La nova investigació científica, que ha estat publicada per la revista ‘Global Biogeochemical Cycles’, ha descobert que tres giga-tones de diòxid de carboni (CO2) a l’any són actualment absorbides a través de l’aigua pels mars i oceans. Aquesta dada suposa una tercera part de les emissions d’aquest gas contaminant provocades per l’activitat humana i representen un 25% més d’absorció del que es pensava fins al moment.

 

Aspecte d'un corall sa australià a l'esquerra i acidificat a la dreta | ARXIU
 

Aquest estudi, s’ha pogut realitzar gràcies a l’ús de satèl·lits que han mesurat la salinitat, la velocitat del vent i la temperatura de l’aigua del mar juntament amb els registres de la SOCDA (Surface Ocean Carbon Dioxide Atlas). L’expert de l’estudi, David Woolf, científic de la universitat escocesa de Heriot-Watt, va declarar: «És important saber que amb una precisió sense precedents, 0,6 giga-tones/any de carboni són absorbides pels oceans i podem afirmar amb tota seguretat que anteriorment, s’havia subestimat el poder dels oceans per absorbir aquests gasos».

 

Més contaminació als oceans

L’absorció de més gasos pels oceans pot ser una bona notícia per l’atmosfera i aquest fet podria ajudar a combatre el canvi climàtic reduint en major mesura els gasos contaminants. Tanmateix, un augment de carboni a l’aigua suposa una acidificació dels oceans i empitjora la salut de les espècies que hi viuen.

L’augment de carboni no només malmet les aigües sinó que també té altres efectes col.laterals. Un d’ells és que provoca que l’aigua s’escalfi més ràpidament amb la radiació solar i li costi més refredar-se. És a dir, adopta una termodinàmica molt similar a l’atmosfera.

 

 

Què comporta l’acidificació als mars i oceans?

 

Quan els oceans absorbeixen CO2, ho fan a nivell superficial, però aquest carboni afecta a tota una capa superior que pot arribar fins als 100 metres de profunditat. Quan això passa, juntament amb la combinació de la radiació solar, el pH de l’aigua disminueix notablement i l’acides augmenta.

L’institut Australià de Ciències Marines ha alertat que, a la costa oriental australiana, durant els darrers vint anys ha descendit greument la Gran Barrera de Corall. Aquests són els primers efectes de l’augment de l’acidesa de l’aigua. Si continua augmentant, espècies com el corall o fins i tot d’altres animals marins, podrien acabar desapareixent del planeta. En definitiva, un mar més àcid pot comportar una ruptura devastadora dels ecosistemes marins.

També et pot interessar...