Un recent estudi de la Universitat de Drexel, als Estats Units, ha fet caure el mite que les plantes ajuden a millorar la qualitat de l’aire dels espais interiors. Segons els seus autors, les plantes ajuden a decorar els espais d’una casa o d’oficines, però quan es tracta de millorar la qualitat de l’aire la ventilació natural supera a les plantes.
Michael Waring, professor d’Ingenyeria Arquitentònica i Ambiental de la Facultat de Drexel i autor del nou estudi, assegura que «les plantes són genials, però en realitat no netegen l’aire interior el prou ràpid per tenir un efecte en la qualitat de l’aire de la seva llar o oficina».
L’estudi, publicat al Journal of Exposure Science and Environmental Epidemiology, va repassar les investigacions fetes durant dècades sobre la millora de l’aire de les plantes en espais interiors i va arribar a la conclusió que «aquest va ser un error comú durant molt de temps».
La NASA i la purificació de les plantes
El mite creat al voltant de la millora de la qualitat de l’aire de les plantes va tenir lloc el 1989 quan la NASA, en la recerca per trobar noves maneres per netejar l’aire a les estacions espacials, va declarar que les plantes podrien utilitzar-se per eliminar de l’aire substàncies químiques que causen càncer.
Es va col·locar una planta en una càmera hermètica, sovint amb un volum d’un metre cúbic o més petit, on s’hi va injectar un únic component volàtil orgànic i es va rastrejar la seva descomposició al llarg del curs de moltes hores o dies.
Però el problema d’aquest experiment, i altres similars, és que es van dur a terme en una càmera hermètica en un laboratori, en un ambient que tenia poc en comú amb una oficina o casa.
Cau el mite...
Els càlculs fets per la NASA i altres estudis posteriors van mostrar una reducció en la concentració de compostos orgànics volàtils. Però Waring i el seu equip van utilitzar un mètode totalment diferent de la NASA per a quantificar la qualitat de l’aire sent aquest molt més adequat a un entorn normal, des d’una perspectiva d’enginyeria ambiental.
D’aquesta manera, segons els càlculs de Waring, es necessitarien entre 10 i 1.000 plantes per metre quadrat d’espai per competir amb la capacitat de neteja de l’aire del sistema de ventilació d’un edifici o respecte a un parell de finestres obertes en una casa.
«Aquest és certament un exemple de com les troballes científiques poden ser d’enganyoses o malinterpretades amb el temps», reconeix Waring. «Però també és un gran exemple de com la investigació científica hauria de reexaminar i qüestionar aquestes troballes científiques per aproximar-se a la veritat bàsica del que realment està passant al nostre voltant».